A l'iniciativa deus sénhers Vanko Dauvergne-Rouda, president d'aunor de l'Union Romàni de França e d'Umberto-Roberto Guerra, president de Rromeuropa, sòci de l'Union Romani Internacionau, Regions e Pòbles Solidaris qu'a agut lo plaser de participar a Montpelhièr lo 8 d'abriu a la Jornada Commemorativa deu Pòble Rrom.
Qu'ei en 1971 qu'estó creat a Londras lo Congrés Mondiau Romani. Que decidí de quilhar un drapèu a duas bandas planèras, ua blua e ua verda simbolizant lo cèu e los camps vèrds, dab au miei ua arròda de carreta a 16 arrais rois evocant viatge e libertat ! La cançon « Gelem, gelem » / « Que camini, que camini » qu'i vadó lo lor ímne !
Dètz e nau ans mei tard, pendent lo lor quatau congrés a Serock en Polonha, los Ròms qu'instaurèn lo 8 d'abriu coma la lor jornada internacionau, la « Jornada Internacionau deu Pòble Rrom ».
Ua delegacion de R&PS, compausada de Jòrdi Vera, sòci deu burèu, e Pèire Còsta, director, que s'ei donc renduda a Montpelhièr.
Ua beròja ceremonia que s'ei debanada dens los jardins de la Comuna en preséncia sustot deu prumèr magistrat, deu Prefècte encargat de las Discriminacions e deus representants d'associacions gitanas de la Region e de quauques autes.
Las presas de paraula qu'amuishevan de l'emocion grana deus participants . A la clarineta que son estadas jogadas composicions creadas dens los camps nazis.
Racontes transmetuts per la memòria orau de las familhas de deportats qu'an dolorosament evocat las violéncias gahadas peus Rroms. Lo sovier de l'avertiment iniciau deus jaulèrs, « D'ací òm n'en sòrt que peras cheminèias ! » qu'a transportat los congressistas dens l'orror de « la nuèit e la brumèra » deus tormentaires e assassins racistas deu regime nazi !
Òm a entenut tanben coma las autoritats francesas d'alavetz qu'an collaborat a l'enviada cap a la mòrt de milierats de Rroms francés ; autes, « mei escadius » , que son estats internats dens camps en França, gerits per l'administracion francesa, mes, coma aquò qu'ei estat rebrembat, qu'i son demorats embarrats cap a la fin de 46, sia plan après lo retorn deus deportats subervivents, pr'amor que França « liberada » ne'us a pas alargats que plan après la Liberacion.
La soada aus mòrts qu'ei estada seguida d'un depòsit de garbas au pè deu monolit commemoratiu. Entà acabar, que sonè lo « Gelem gelem », qui pleè lo còr de tots los presents !
Puish la delegacion de R&PS qu'aprofieitè la serada entà escambiar dab los representants de l'Union Romani sus las fòrmas de collaboracion possiblas, estant entenut que los Rroms e son coma nosauts un pòble en situacion de minoritat qui cèrca d'estar reconegut e respectat. Qu'avem atau conviengut d'autes encontres entà concretizar la nosta ententa.
Jòrdi Vera, sòci deu Burèu Federau de R&PS
Ajouter un commentaire
Commentaires